La Barcelona perseguida:
el Call Jueu

CRÒNIQUES DE BARCELONA
Xiana Siccardi per BTV · 22/03/2015

Historiadors, crítics d'art, arqueòlegs, periodistes i algunes cares molt conegudes ens acompanyen en aquesta nova aventura, didàctica, apassionant i àgil. L’any 1391, uns 300 jueus que vivien al barri del Call de Barcelona van ser assassinats o obligats a marxar de la ciutat. Acabava així la història d’una de les jueries més importants de la península.

enllaç al reportatge

RADIO SEFARAD
Jorge Rozenblum · Maig 2014

L'arquitecta Dominique Tomasov Blinder, codirectora del treball de recerca sobre els límits d'aquesta antiga necròpolis, va fer una presentació el 31 de març passat al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, convidada per l'Agrupación d'Arquitectes per la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic.

Amb l'ajut de plànols i documents notarials, va explicar com s'ha pogut definir la seva extensió, en base a l'estudi de la transmissió de les propietats des de finals del s. XIV fins inicis del s. XX.

enllaç al reportatge

Cementiri jueu
de Barcelona.
Notícies sobre els seus límits

Herencia patrimonial judía en Europa

RADIO SEFARAD
Jorge Rozenblum · 11/05/13

De regreso de un reciente viaje a Cracovia, Polonia, Dominique Tomasov nos hablará de encuentro del Jewish Heritage Europe (asociación de la herencia judía en Europa) que tuvo lugar del 23 al 25 de abril.

Nos hablará de qué es lo que pasa en estos días con el patrimonio judío y los temas que preocupan hoy en día en relacíon con ello.

enllaç al reportatge

ÁLEF
actualidad informativa de Casa Sefarad Israel
Noticias · Junio 2010
www.casasefarad-israel.es

Cita fija en la agenda cultural del Call de Barcelona son los paseos
que organiza Urban Cultours.
En mayo se celebraron los días 9 y 23.
Durante el recorrido, Dominique Tomasov charló con los participantes sobre la historia del Call y su situación actual.

Visitar el Call
en los meses de
Iyar y Siván

Retrobar les arrels jueves

ELS NOUS CATALANS
Jordi Vila per a Antena 2 RTVE · 9/11/08

És una de les pioneres en explicar la història del barri del Call jueu de Barcelona. De fet, la Ciutat Comtal ha fet que Dominique Tomasov s'hagi retrobat amb les seves arrels.
També és una de les impulsores del Centre Zakhor de Barcelona, especialitzat en la protecció i transmissió del patrimoni jueu.

Los judíos de España
Janet Levin

enllaç a article en anglès

JEWISH RENAISSANCE
revista trimestral de cultura judía, Reino Unido - Julio 2008

¿PATIMONIO DE QUIÉN?
El legado judío hoy es una importante industria en España. Las ciudades cooperaron en la creación de una red de juderías –Caminos de Sepharad– llevando a cabo tareas de conservación y organizando muchos festivales y charlas, a menudo sin ninguna participación judía y a veces con una autenticidad dudosa.

"Quiero dar una voz judía a la explicación del pasado judío – y conectarlo con el presente judío. Muchas personas en España no pueden ver esa conexión."

Dominique me contó sobre los frutos de una campaña que organizó junto con el arquitecto israelí David Stoleru. En el sitio del cementerio judío medieval de la ciudad se construirían unos lavabos públicos. “Está oculto a simple vista pero los huesos están aún allí.” Después de peticiones y presión por parte de las comunidades judías finalmente el gobierno catalán acordó en que el sitio merece ser designado un lugar histórico.

National Geographic TRAVELER
Diciembre 2007

Aún así, no podía olvidar que Barcelona no fue siempre un ágape. Estaba el tema de la Inquisición y la expulsión de los judíos en el siglo 15. No soy una judía muy observante, pero cuando viajo me decanto hacia los guetos y los rincones inexplicables de lo que fueran una vez comunidades florecientes, donde los restos ofrecen poderosos recuerdos de todo lo perdido. Fue así que me encontré con Dominique Tomasov Blinder, una arquitecta judía que inició Urban Cultours para dar una visión desde dentro al que fue el barrio judío de Barcelona, el Call.

Mientras explorábamos el laberinto de calles en el Call, se hizo evidente que Blinder tenía una misión. "Este fue uno de los centros más importantes de vida judía hasta finales del siglo 14. Creo que la memoria debe mantenerse viva y que se le debe dar una voz después de 600 años de olvido." Me señaló unas inscripciones en hebreo en el muro de un edificio medieval. "Estas lápidas funerarias fueron tomadas del cementerio judío y usadas para construcción, después de que los judíos fueron forzados a convertirse al catolicismo o abandonar el país." Las calles del Call parecían muertas, más una ausencia adormecida que una presencia.

Barcelona dos perspectivas
Hugh Delehanty y Barbara Graham

Barcelona recupera el barrio judío
pero la comunidad judía local se siente ignorada
Reuven Friedman
Diciembre 14, 2006

JTA, servicio de noticias de la comunidad judía internacional

Dominique Tomasov, arquitecta y miembro fundadora de la congregación reformista, a finales de la década de los 90 comenzó de manera independiente a dar una voz judía a las visitas guiadas del barrio. Explica a los visitantes la historia de los judíos de Barcelona a la vez que la conecta con el re surgimiento de una comunidad viva. Tomasov nos habló de esfuerzos infructuosos para generar algún tipo de asociación con la ciudad en torno al proyecto de renovación del barrio.

“Lo que más me molesta de todo esto, es que el judaísmo es una cultura viva,” nos comenta. “Tiene una presencia en Barcelona, y nosotros podemos aportar la autenticidad judía al proyecto.”

Varias fuentes, incluído el Ayuntamiento, dijeron que sentimientos anti-Israel han influído de alguna medida en la actitud del gobierno.

Asomémonos por un momento a la vida de Dominique Tomasov: obtendremos una mejor perspectiva sobre el judaísmo y Barcelona.
Nació en Nueva York,... casi de inmediato (su familia) se trasladó a Buenos Aires, donde se crió y estudió arquitectura... Tenemos a Dominique instalada en Barcelona (desde 1991), quizá cumpliendo un designio misterioso del propio Jehová.

Ser judía no era algo que ocupara un lugar prominente en la vida de Dominique. Pero un día... "Me invitaron a una celebración familiar del sabat .... y me gustó. El viernes siguiente repetí, el otro también.
En mi caso coincidieron, felizmente, la reconexión con mis raíces y mi implicación en la vida comunitaria judía con el descubrimiento del judaísmo barcelonés... Poco a poco me fui empapando más y más, estudié, hasta que llegó el momento en que supe que tenía que contar la historia de la Barcelona judía desde mi propia perspectiva de mujer judía de Barcelona".

La Barcelona judía
Sergio Makaroff
EL PAÍS. España
Septiembre 23, 2005

Sefarad a Barcelona
Antonio Baquero
El Periódico de Catalunya. Espanya
Setembre 5, 2005

Una ruta pel Call es converteix en l'estrella de la Jornada Europea de la Cultura Jueva: "Som aquí per explicar una història que ens pertany a tots; als barcelonins i als jueus." Dominique Tomasov va obrir així la visita "a la història del Call", el barri jueu de Barcelona.

Aquesta dona, que combina la seva professió d'arquitecta amb el patrimoni hebreu, va conduir els participants per les llums i ombres del sefarad barceloní.

La narració de Dominique i els contes de Catherine Favret convertien la passejada en tot un descobriment. La ruta era el plat fort de la Jornada Europea de la Cultura Jueva que Barcelona va celebrar ahir per tercer any i que es va organitzar simultàniament a 26 països d'Europa.

Los paseos en el Call, el sitio web y el estudio, le ocupan mucho tiempo; pero a Dominique Tomasov Blinder no le parece mal “porque me da mucha satisfacción”.

“Hace un tiempo, visitantes judíos norteamericanos me dieron un consejo: cuéntanos la historia judía de Barcelona, no dejes que esta herencia se pierda…”.

“Me di cuenta de que aquí existía un pasado judío muy rico pero, por un lado la comunidad judía local fue durante mucho tiempo tímida e introvertida, y por otro las conversiones han dejado heridas muy profundas… Se trata de que todo esto no se olvide y se conecte con la vida judía de hoy”.

Nuestra propia Barcelona
Mariano Slutzky
NIW. Niew Israelitisch Weekblad, Holanda
21/01/2005

De regreso a Sefarad
Robert Rosenblatt

JUDISK Kronika. Suecia. Noviembre 2004

Dominique Tomasov Blinder encontró una Barcelona judía que le cambió la vida. Hoy, más de 10 años después de dejar una vida laica en Nueva York, es una de los líderes de la Comunidad Liberal de España y tiene una opinión sobre muchos asuntos en lo que se refiere a la cultura judía.

El Ayuntamiento de Barcelona está en un proceso de renovar el antiguo barrio judío y de excavar el cementerio judío en el Montjuic (montaña de los judíos). No obstante, la comunidad judía local no ha sido informada. “Nuestra cultura se toma como algo del pasado, para ser expuesto en vitrinas como objetos de interés para los turistas.”

La vida judía en España no está libre de problemas pero parece que resurge después de más de 500 años de exilio y probablemente dará al país un atractivo adicional por encima de las bonitas iglesias y el jamón curado.

En 1871, sólo había veintiún judíos reconocidos en toda España y muy pocos vivían en Barcelona. Dado que la tasa de matrimonios mixtos es de un 50% o más, la congregación progresista ATID es el único lugar donde se puede participar con una pareja no judía. Apoyada por visitas ocasionales de rabinos organizadas por la Unión Mundial para el Judaísmo Progresista (WUPJ), ATID fue fundada en 1992 por una docena de jóvenes familias, que se reunían para los servicios y actividades comunitarias en casas particulares.

ATID se involucró en la restauración de la sinagoga histórica hace siete años, cuando Miguel Iaffa, un colaborador, adquirió el sótano de un edificio identificado como la sinagoga mayor en documentos del siglo XIV. Este espacio se abrió al público hace un año. Gracias a una página web creada por Dominique Tomasov Blinder -miembro de ATID- y a su colaboración, en 2002 tuvo lugar el primer bar mitzva celebrado allí en 600 años.

“Tenemos la intención de situar ATID en el mapa para los judíos de todo el mundo, de modo que puedan compartir sus experiencias con nosotros”, dice el rabino Edery. “Vengan a visitarnos; conozcan a nuestra familia congregacional.”

Renacimiento en Barcelona
Schelly Talalay Dardashti
REFORM JUDAISM EEUU
Primavera 2004

Barcelona - la - Jueva Ann-Eve Fillenbaum

REGARDS. Revista del Centre comunitari laic de Bèlgica,
Butlletí N° 3 - 4, tardor 2002

Barcelona és grandiosa, vibrant i múltiple. Sota el ritme endimoniat d'una ciutat que mai no dorm, es troben segles d'història, dies de tragèdies humanes, especialment quan evoquem a la comunitat jueva, feta fóra d'aquests murs com de la resta del país a partir de la Inquisició.
… Dominique Tomasov Blinder és una de les instigadores del redescobriment del passat jueu. Arquitecta de professió, va començar amb Urban Cultours, a partir de zero, gràcies a la seva passió per l'arquitectura i per la nova ciutat que la va acollir, estimulada per la promesa feta a la seva mare de no trencar la cadena de la memòria. Des de 1997, condueix alegrement als turistes a través del Call, el vell barri jueu de Barcelona, relatant els usos i costums d'un judaisme d'antany. Poc a poc, els espanyols també s'apropen interessats en aquesta part de la seva història.

Andre Aciman ensenya literatura comparada al Centre de Graduats a la City University, Nova Iork. El motiu de la seva visita a Barcelona és més profund, “… He vingut a buscar ses meves arrels jueves a Espanya …”

Per descomptat, hi han molt pocs vestigis de la vida jueva de fa 500 o 1000 anys (malgrat que, mentres parlem, noves restes -com ara els de l'antiga sinagoga- s'estan descobrint), per tant, i malauradament, el Sr. Aciman no té èxit en la seva cerca.

En un tomb inclòs a l'Urban Cultours project, front a la casa de l'alquimista, diu:

… m'he sorprès buscant el que imagino que, en secret, tots els jueus esperen trobar. No sóc creient, fins i tot hi ha una part cursi en el gest, però amb la meva mà segueixo el muntant dret de la porta, amb l'esperança de palpar una incisió que marqui el lloc d'una mezuzá absent. Sé que la meva guia m'ha vist i ha entès el meu gest, però és prou discreta com per a no dir res. Sé que ho sap - sé que ho sap - sé que ho sap … Vaig créixer amb aquestes rareses de conversos.

BARCELONA
Andre Aciman,
The Sophisticated Traveller,
The New York Times Magazine
Novembre 18, 2001

Nova menorà, per
Ferran Aguiló,
Escola Major
Shlomo ben Adret

BONICA BARCELONA

Lisa Alcalay Klug, escriptora de viatges
The Jewish Week, setmanari per a la comunitat jueva de Nova York
Octubre 26, 2001

Lisa Alcalay va gaudir de les rutes de l'Urban Cultours project, i va tenir la oportunitat de conèixer altres visitants i membres de la comunitat, de participar en serveis matinals i de dinar cal Chabad amb més viatgers. En la seva crònica parla amb molta estima de nosaltres.

Guies amb domini d'idiomes com la Dominique T. Blinder, que va crear Urban Cultours, fan que, malgrat tot, una visita valgui la pena. Vaig comprovar fa poc la seva experiència durant una visita organitzada per la Cambra de Turisme d'Espanya i altres entitats catalanes.

AURORA, diari en castellà, Israel. Octubre 2001

Mario Wainstein comenta que a Barcelona, per tal de conèixer millor el Call s'ha de contactar amb algú pel guiatge.
… Si vostè fa una visita al Museu de la Ciutat, a la Plaça del Rei, i baixa per a veure les ruïnes arqueològiques des de l'època romana fins la Edat Mitjana, estigui atent. Fent tombs dins aquest fascinant museu, quasi ben bé al final, arribarà a una de les cantonades en la qual ha de tornar a girar a l'esquerra. Si aixeca la vista, veurà que en el mur davant seu hi ha pedres amb unes inscripcions. Apropi's i constatarà que es tracta de caràcters hebreus …
… Jo mateix no ho hauria descobert res, de no ser pel fet de que la meva guia, Dominique Tomasov Blinder, em va obrir els ulls i m'en va advertir a on mirar …

DESCOBRINT LA BARCELONA JUEVA
Mario Wainstein,
Cap de redacció

LA BARCELONA JUEVA
Silvia Riu,
Redactora Cap
Barcelona PLUS
Nº 15, Tardor 2000

Silvia Riu i el fotògraf Dani Codina van visitar el Call amb Dominique T. Blinder (Urban Cultours project) abans d'escriure aquesta descripció detallada de la història de diversos barris. Aquest article és el primer a la premsa local que, desprès de molts anys, tracta sobre el llegat jueu a Catalunya. L'estil de Riu fa que la seva lectura sigui molt amena:

… Els petits, estrets i laberíntics carrers de l'antic call -actualment el traçat del barri s'ha modificat lleugerament- componen un racó ombrívol que invita a passejar. En els seus carrers molt estrets, es diu que, en moments de màxima densitat de població, s'ha construït un petit habitacle de façana a façana -guardant túnels a la part inferior que permetien el pas- per tal de donar empara als membres que s'anaven afegint a la comunitat …

Guíes FODOR
George Semler per a Fodor ESPANYA i BARCELONA A BILBAO
Random House (edicions actualitzades)

… Visites a peu: Les millors passejades en Anglès sobre qualsevol tema, des de la Sagrada Família de Gaudi fins el barri Jueu de l'Edat Mitjana. Contactar amb Dominique Blinder, Urban Cultours.

VIATGES EN TEMPS PASSAT I PRESENT
Company de viatge per llocs jueus d'Europa
Jeremy Leigh per a Guia UJIA, Londres, 2001

… Qui tingui interès en visitar llocs jueus a Barcelona, i a d'altres punts d'Espanya, han de conèixer que Urban Cultours s'especialitza en turisme jueu, i que ofereix un servei excel·lent amb itineraris de gran qualitat. Projecte creat per Dominique T. Blinder.

Trudie Trox per a
MERIAN Clàssic, cultura amb geni: Barcelona. 2002
Testimonis amagats d'una cultura important:
el Call, barri jueu de Barcelona

… Els carrerons no són més estrets, les cases no són més grandioses ni més pobres que en altres indrets del barri gòtic. En el barri jueu de Barcelona durant la Edat Mitjana (Call, del hebreu "kahal" o assemblea) hi vivien llavors quasi 4000 persones …

… Les traces jueves al Call avui són més que escasses. Urban Cultours ofereix visites especials (en castellà o anglès) amb un elevat contingut cultural i històric.