català   castellano
english   français




Portada d'Urban Cultours



Una mica d'Història: els jueus a la península Ibèrica



Els inicis

L'any 70 de l'E.C., després de la destrucció del Temple Sagrat de Jerusalem pels romans, milers de jueus fugiren cap a diversos països d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica. En aquesta època remota, alguns d'ells arribaren a Barcelona.
A part d'algunes làpides sepulcrals i algunes joies, no queden testimonis materials de la seva cultura, però existeix una rica història que bé mereix ser contada i reconstruïda.

Alef
Àlef d'un
manuscrit
il·luminat
El segle XIII: època de màxim esplendor

El segle XIII fou el període més pròsper per a la comunitat jueva en el que avui es coneix com Espanya. El Call (barri jueu) de Barcelona va arribar als 4.000 habitants, representant el 15 per cent de la població de la ciutat.
Coneixedors del llatí, grec, hebreu i judeo-espanyol, català o àrab, -segons el seu lloc de residència-, els jueus actuaren com a enllaç cultural entre les civilitzacions de l'est i de l'oest, ajudant a transmetre els últims avanços de la ciència i els més actuals escrits de filòsofs àrabs a occident.
Malgrat la seva situació de prosperitat, els jueus patien sovint greuges per part dels seus veïns cristians, que no els miraven favorablement.

Map of Barcelona Jewish 'Call'

Call de Barcelona
Devra Wiseman,
Londres

(agrandir imatge)
  Conversions i l'expulsió del 1492

Al llarg dels segles, els jueus van ser forçats a convertir-se al catolicisme.
Els conversos -nous cristians- habitualment rebien la protecció d'un amo cristià, que els oferia el seu cognom. Després de l'atac al Call de Barcelona, el 1391, alguns conversos van poder ocupar càrrecs que anteriorment els eren prohibits.
La Inquisició va perseguir aquells conversos que continuaven les seves pràctiques jueves, provocant els nombrosos actes de fe de l'època. Aquesta situació va empitjorar el 1492, quan els reis catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, dictaren l'edicte d'expulsió dels jueus que encara vivien en el seu territori.

Placa per al Rav Samuel HaSareri
Placa in memoriam
del Rav Ha Sareri,
segle XIII
  Judaisme avui

Des de l'expulsió fins al final del segle XIX, va haver-hi molt poca vida jueva a Espanya. Els primers jueus van tornar de l'Orient Mitjà, després del Marroc i, en la segona meitat del segle XX, de l'Amèrica del Sud. Actualment hi ha al voltant de 18.000 jueus a Espanya, i diverses comunitats de les quals només algunes compten amb un rabí permanent. Barcelona és l'única ciutat en la qual hi ha dues sinagogues que ofereixen serveis regulars. La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), d'orientació ortodoxa, va ser la primera a l'Espanya peninsular -després de l'expulsió dels jueus del segle XV- en construir un edifici comunitari. La Comunitat Jueva ATID de Catalunya és la primera en aquest país de línia liberal, afiliada al moviment conservador MASORTI OLAMI.El Centre Jabad Lubavitch y la comunitat reformista Bet Shalom van començar més tard, oferinu d'altres alternatives a la vida jueva.

Caligrafia Hebrea

L'esbarzer es crema
en el foc, l'esbarzer
no es consumeix.

Didac Pintor,
Barcelona

(agrandir imatge)



 
Copyright ©2002 DTBlinder; Tots els drets reservats.